Altres iniciatives constituents

Constituïm

http://www.constituim.cat

En el decurs de l’anomenat procés hi va haver -inicialment- tres propostes diferents de text articulat de Constitució per a la República Catalana: (i) la primera de totes (Constitució.cat), elaborada per iniciativa de professors catalans de la Universitat d’Arizona (USA); membres del Centre Català de Madrid i diversos professionals de Barcelona; (ii) la més coneguda de totes, la liderada pel Magistrat Sr. Santiago Vidal; i (iii) la sorgida de la sectorial d’Enginyers de l’ANC.

Al gener de 2015, i amb motiu de la presentació a l’Ateneu barcelonès dels dos primers projectes, va sorgir la iniciativa d’integrar tots els tres textos. I, per això, es va formar -en aquell moment- la plataforma oberta Constituïm, la qual va ser l’encarregada de d’iniciar un debat públic -a través del la Fundació Les Voltes de Girona- dels esmentats projectes.

L’enorme generositat de tots els qui van treballar per a l’elaboració dels esmentats projectes de cedir gratuïtament tota la feina feta per a que sorgís un projecte únic, amb les aportacions que fes la ciutadania a través de la plataforma d’internet (cedida gratuïtament també per l’esmentada Fundació), cal que sigui degudament destacada. Sense aquests actes de generositat inhabituals, res no hagués estat possible.

La feina feta, durant més de quinze mesos, va implicar l’estudi de 45 textos constitucionals i la valoració de les més de 3.400 aportacions que la ciutadania va realitzar.

Més enllà de la voluntat integradora de projectes anteriors i de la voluntat efectiva de que la gent aportés tot el que considerés adient, el projecte Constituïm va reunir gent de diverses edats, ideologia i professions; i mai no va demanar -ni voler- cap tipus de suport econòmic públic o privat (per tal de no perdre la independència de lliure pensament, tot evitant pressions de qualsevol mena).

El text articulat es va lliurar, el maig de 2016, a la MH Sra. Carme Forcadell Presidenta del Parlament de Catalunya. I l’objectiu era definit clarament, pels propis autors en el pròleg del text constitucional, d’aquesta manera:

“Hem fet un text constitucional articulat, perquè facilita el debat entre els ciutadans, la interpel·lació i la provocació. Perquè dóna idees i incita a pensar i reflexionar, fa veure els pros i els contres, i també motiva preguntes per a experts. I, en qualsevol cas, perquè sempre és més fàcil opinar i debatre sobre un text articulat i treballat que no pas amb un full en blanc. Però no és la Constitució. És una constitució com a eina de debat. Una constitució com a eina per al procés constituent, on tothom hi és convidat. És un text, per tant, que ha de ser criticat i, si s’escau, trinxat. Un text que és una aportació més damunt la taula per aconseguir la Constitució transversal i per a tothom que uns i altres volem”.

Reinicia

https://reiniciacatalunya.cat/ca/

Reinicia neix de la iniciativa de catorze entitats per dotar al poble de Catalunya d’una constitució plenament desenvolupada i participada pel conjunt de tota la seva ciutadania. El 26 de gener de 2015 i després de diverses trobades amb membres d’aquestes entitats, durant els darrers mesos de 2014, es celebrà a la seu d’Òmnium Cultural, l’assemblea fundacional sota la direcció de Jaume López i Marcel Mauri. Varen participar en el començament de Reinicia: l’ANC, La Consti, Drassanes, El País que Volem, Fundació-Llibreria Les Voltes, Grup Promotor per la Convenció Constitucional, Juristes per la Independència, La Marxa Som, Omnium Cultural, Parlament Ciutadà, Procés Constituent, Sobirania i Justícia i Súmate.

Ràpidament es va posar de manifest que, més enllà dels continguts de la nova constitució de Catalunya, el repte era el de definir i desenvolupar una metodologia suficientment oberta, inclusiva i transversal que convidés a la participació de tot el poble català per tal de que, aquest, pogués debatre i expressar els continguts del que volia que fos la seva constitució.

Cronologia dels actes de divulgació pública inicial del projecte:

Febrer 2015 – Presentació a la Presidenta del Parlament de Catalunya M.Hble. Sra. Núria de Gispert.
Gener 2016 - Presentació a la Presidenta del Parlament de Catalunya M.Hble. Sra. Carme Forcadell.
Març 2016 – Presentació del projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya al Paranimf de la Facultat de Medicina – Campus Clínic.
Maig 2016 – Compareixença a la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya

Podeu trobar els continguts de tots aquests actes aquí: https://reiniciacatalunya.cat/ca/hemeroteca/relacions-institucionals/

La voluntat de Reinicia sempre ha estat la de dotar al poble de Catalunya d’una metodologia que li permetés fer la seva pròpia constitució. Per tal de que aquest pogués participar amb prou coneixement de causa va desenvolupar tot un conjunt de documentació per tal de que tothom es pogués informar sobre els diversos aspectes i continguts d’una constitució, que tothom pogué veure quins son els models existents al món sobre els diferents aspectes constitucionals, des de què és una constitució fins els models de sobiranies, models de govern, models de parlaments i sistemes electorals fins a models de sistemes judicials a la vegada que posa a l’abats de la ciutadania tots els tractats i convencions en drets humans i pactes internacionals.

A la seva pàgina web https://reiniciacatalunya.cat/ca/ hi trobareu, a la pestanya d’Àmbits Temàtics, tota la informació que us cal saber per tal de que pugueu participar, degudament informats, de tots els aspectes necessaris per participar en un debat constituent:

Elements Constitutius:

Models d’Estat: https://ja.cat/o4daU
Models de Sobirania: https://ja.cat/CA2xD
Models de Redacció i reforma d’una Constitució: https://ja.cat/nhcJx

Drets:

Principis i garanties dels Drets: https://ja.cat/UOk1X
Drets Civils i Polítics: https://ja.cat/8S8wY
Drets Econòmics, Socials i Culturals: https://ja.cat/X5PtD
Proposta de qüestionari sobre Drets: https://ja.cat/DxB8X

Participació Política i Organització del Poder:

Models de Democràcia Participativa: https://ja.cat/8MdD0
Poder Legislatiu – El Sistema Electoral: https://ja.cat/9okUv
Models de Poder Executiu: https://ja.cat/moNSE
Models de Poder Judicial: https://ja.cat/aWwkN
Òrgans de Control Democràtic sobre el Poder: https://ja.cat/849KX

Organització Territorial:

Organització Territorial: https://ja.cat/7PGT3
Proposta de qüestionari de models Territorials: https://ja.cat/Igcj5

Models Econòmics i Políques Fiscals, Financeres i el mon del Treball:

El model econòmic: https://ja.cat/2recA
Proposta de qüestionari sobre el model econòmic: https://ja.cat/OyRlI

Recursos Naturals i Sectors Estratègics:

Territori i Recursos Naturals: https://ja.cat/30yRa
Proposta de qüestionari sobre Recursos Naturals i Sectors Estratègics: https://ja.cat/XJgWB

Seguretat i Relacions Internacionals:

Models de Seguretat i Relacions Internacionals: https://ja.cat/eJKuZ
Proposta de qüestionari sobre Seguretat i Relacions internacionals: https://ja.cat/cUC7M

Finalment sols ens resta dir-vos que a https://reiniciacatalunya.cat/ca/ ens posem a la vostre disposició per a qualsevol aclariment sobre aquesta documentació, així com oferir-vos la nostre col·laboració en la organització, temàtiques i ponències dels futurs debats territorials.

Procés Constituent

https://www.procesconstituent.cat/qui-som/

Procés constituent és un moviment organitzat a través d’assemblees locals i sectorials. Participen a les assemblees del Procés aquelles persones que comparteixen els seus objectius i el Manifest fundacional que van fer públic l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades.

Alguns processos constituents al món (Amèrica Llatina, Europa, Asia i Àfrica) durant les últimes dècades

Procés Constituent Colòmbia. 1991: el Moviment “séptima papeleta” aconsegueix la convocatòria d’eleccions a Assemblea Constituent el 9 de desembre de 1990 que redacta la Constitució colombiana de 1991.
Procés Constituent Equador. 1998: Després d’una consulta popular sobre la convocatòria d’una Assemblea Constituent, el 1997 s’elegeix l’Assemblea Constituent que aprovà la Constitució de 1998.
Procés Constituent Veneçuela. 1999: Després d’un referèndum d’activació del poder constituent i de la celebració d’eleccions a Assemblea Constituent el 29 de juliol de 1999, aquesta redacta la Constitució de 1999 aprovada en referèndum el 25 d’abril del mateix any.
Procés Constituent Bolívia. 2006-2009: Celebració d’eleccions a Assemblea Constituent el 2 de juliol de 2006. Finalment, la Constitució s’aprova en referèndum el 25 de gener de 2009.
Procés Constituent Equador. 2007-2008: Després de celebració d’un referèndum per activar el poder constituent, el 30 d’octubre de 2007 es convoquen eleccions a Assemblea Constituent que redacta la nova Constitució de 2008.
Procés Constituent Nepal. 2008: Després de segles de mandats de monarques absoluts, el 2005, amb el consens de tots els grups polítics i la guerrilla maoista després de la seva unilateral decisió d'abandó de les armes el 2005, es va establir les bases d'uns acords de pau. Aquesta aposta va provocar la celebració d'eleccions a Assemblea Constituent, el 10 d’abril de 2008, i la consegüent aprovació de la Constitució d’aquest mateix any que instaurà una República.
Procés Constituent Islàndia. 2010: El 14 de novembre de 2010 un Fòrum Nacional en forma d’assemblea ciutadana composada per 1500 persones redacta les bases que han de servir perquè una Assemblea Constitucional, integrada per 25 persones electes, redacti una proposta de Constitució presentada, el 29 de juliol de 2011, al Parlament. El parlament mai aprovà la nova Constitució quedant el procés parat.
Procés Constituent Kenya. 2010: La Constitució de 2010 substitueix la Constitució de la independència de 1963. El procediment seguit per la seva redacció fou el següent: Una Comissió d’Experts redactà un projecte de Constitució que el 17 de novembre de 2009 es sotmès a un procés ciutadà participatiu on els ciutadans disposaven de 30 dies per proposar esmenes i canvis. Aquestes esmenes foren recollides i valorades per una Comissió Parlamentària que, el 8 de gener de 2010, presentà un text final, aprovat pel Parlament i sotmès a aprovació mitjançant referèndum.
Procés Constituent Xile. 2020-2021: Després d’un procés participatiu fallit basat en trobades constituents ciutadanes, celebrat durant el 2016 i que va donar lloc al document denominat “Bases ciudadanas para la nueva Constitución”, finalment, el 25 d’octubre de 2020 es celebrà el referèndum de convocatòria d’una Assemblea Constituent. Amb la victòria del sí al referèndum, el proper 11 d’abril de 2021 es celebraran eleccions als constituents encarregats de redactar la nova Constitució xilena, prevista pel 2021.