1. Elements constitutius

1.1. Model d’estat

veure vídeo temàtic
1. 1.1.1
  veure explicació detallada
  
  Quina és la forma d’Estat que creieu més apropiada per a Catalunya?
  
  Estat independent en forma de República.
  
  Estat federat dins l’Estat espanyol.
  
  Estat lliure associat amb vincles constitucionals amb Espanya.
  
  Estat confederat amb altres Estats.
2. 1.1.2
  
  En el cas d’optar per un Estat independent, quin model de República creieu més apropiat per a Catalunya?
  
  Una República centralitzada.
  
  Una República descentralitzada amb especial protagonisme dels territoris i municipis i respectuosa amb l’autonomia de l’Aran.
  
  Una República confederal entre Catalunya i l’Aran.
3. 1.1.3
  
  On creieu que haurien de situar-se les institucions de Catalunya (funcions o poders executiu, legislatiu i judicial)?
  
  Haurien d’estar totes concentrades a Barcelona.
  
  Haurien de ser a Barcelona, amb delegacions arreu del territori.
  
  Haurien d’estar separades i ubicades, cadascuna d’elles, en diferents ciutats.
4. 1.1.4
  
  NOMÉS per a la ciutadania de l’Aran: Quina relacion voletz qu’aja Aran damb Catalonha? (Sonque entà abitants d’Aran):
  
  Mantier er estatut actuau, a traués dera “Lei d’Aran de Regim Especiau 1/2015 deth 5 de hereuèr” revisable cada legislatura.
  
  Liura associacion que manten ligams constitucionaus damb Catalonha.
  
  Estat federat laguens d’un Estat Federau catalan.
  
  Estat integrant d’ua confederacion damb Catalonha.
  
  Independent en forma de Republica aranesa.
5. 1.1.5
  
  Creieu que la Constitució hauria d’estipular previsions explícites per reconèixer als països i territoris d’àmbit nacional català el dret d’adhesió a la República de forma unitària, federal o confederal, una vegada hagin exercit el dret d’autodeterminació?
  
  Sí.
  
  No.
1.2. Llengua

veure vídeo temàtic
1. 1.2.1
  veure explicació detallada
  
  Creieu que la llengua catalana i l'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de l'Aran:
  
  Haurien de coexistir en règim de cooficialitat a tot Catalunya.
  
  Haurien de ser oficials als seus respectius territoris.
  
  No hi hauria d’haver cap llengua oficial però ambdues llengües pròpies haurien de gaudir de la màxima protecció.
  
  No hi hauria d’haver cap llengua oficial.
2. 1.2.2
  
  Amb relació al castellà (i/o francès, si escau):
  
  El castellà (i/o francès, si escau) hauria de tenir un estatus jurídic especial, essent reconegut com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir.
  
  El castellà (i/o francès, si escau) hauria de tenir l’estatus de llengua cooficial amb el català i l’aranès.
  
  El castellà (i/o francès, si escau) no hauria de tenir més consideració que altres llengües de proximitat.
3. 1.2.3
  
  El plurilingüisme: creieu que cal garantir que l’alumnat pugui acabar la seva escolarització obligatòria sabent català, aranès -varietat de la llengua occitana pròpia de l'Aran- (si escau), castellà i/o francès (si escau) i una altra llengua?
  
  Sí.
  
  No.
1.3. Nacionalitat, ciutadania i immigració

veure vídeo temàtic
1. 1.3.1
  
  Creieu que la Constitució ha de garantir que l’adquisició de la nacionalitat catalana sigui compatible amb el manteniment d’altres nacionalitats (espanyola, francesa o qualsevol altra)?
  
  Sí.
  
  No.
2. 1.3.2
  
  Quins drets constitucionals creieu que s’haurien de reconèixer a les persones immigrants?
  
  Totes les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, haurien de tenir els mateixos drets que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en igualtat de condicions.
  
  Totes les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, haurien de tenir els mateixos drets que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en igualtat de condicions excepte el dret a sufragi actiu i passiu.
  
  Totes les persones immigrants, independentment de la seva situació administrativa, haurien de tenir dret a un nucli reduït de drets constitucionals. La llei establirà l’accés a la resta de drets.
3. 1.3.3
  
  Creieu que les persones immigrants empadronades en un municipi de Catalunya haurien de poder votar (sufragi actiu)?
  
  En tota mena de votacions (eleccions, consultes, referèndums, etc.).
  
  Només en les eleccions municipals.
  
  Només en les eleccions generals i europees.
  
  Només en consultes i referèndums.
  
  En cap tipus d’eleccions.
4. 1.3.4
  
  Creieu que les persones immigrants empadronades en un municipi de Catalunya haurien de poder ser candidates (sufragi passiu)?
  
  Només en les eleccions municipals.
  
  Només en les eleccions generals i europees.
  
  En tota mena d’eleccions.
  
  En cap mena d’eleccions.
5. 1.3.5
  veure explicació detallada
  
  Qui creieu que hauria de tenir dret de residència a Catalunya?
  
  Totes les persones haurien de tenir dret a fixar la seva residència a Catalunya.
  
  Les persones estrangeres (tret dels nacionals de la UE) només haurien de poder fixar la residència a Catalunya en funció de les circumstàncies o necessitats del mercat de treball o econòmic i de les demogràfiques o de l’equilibri territorial.
  
  Les persones estrangeres només haurien de poder fixar la residència a Catalunya en funció d’un tractat internacional.
6. 1.3.6
  
  Creieu que la Constitució ha de garantir que Catalunya sigui un país d’acollida i exemple de solidaritat amb aquelles persones que sol·licitin el dret d’asil o el dret a desplaçar-s’hi demanant protecció per ser objecte de persecució ideològica o política?
  
  Sí. Les institucions i administracions haurien de tenir un rol actiu en l’acollida d’aquestes persones i a l'hora de garantir-los el ple accés als drets bàsics.
  
  Catalunya hauria de limitar-se a complir, estrictament, la normativa internacional i nacional vigent sobre la matèria.
  
  Caldria tenir una política d’accés restrictiva.
1.4. Redacció i reforma de la Constitució

veure vídeo temàtic
1. 1.4.1
  veure explicació detallada
  
  Qui creieu que hauria de redactar l’articulat de la primera proposta constitucional que haurà de ser sotmesa a referèndum?
  
  Una Assemblea Constituent, independent del Parlament de Catalunya, formada per persones elegides a través d’unes eleccions constituents.
  
  Una comissió mixta del Parlament de Catalunya, composta tant per diputats i diputades com per d’altres persones també elegides democràticament, tenint en compte, sobretot, aquelles que hagin aportat i/o puguin aportar reflexions i idees per al debat constituent.
  
  Una comissió del Parlament de Catalunya, composta per un nombre reduït de diputats i diputades.
2. 1.4.2
  
  Si l’opció escollida a la pregunta anterior fos la segona (2), una comissió mixta, quina proporció creieu que hi hauria de tenir la ciutadania?
  
  Paritària al cinquanta per cent (50%). Una meitat formada per la ciutadania i l’altra meitat, per diputats i diputades.
  
  Dos terços (2/3) la ciutadania i un terç (1/3) les diputades i els diputats.
  
  Un terç (1/3) la ciutadania i dos terços (2/3) les diputades i els diputats.
3. 1.4.3
  
  A qui creieu que hauria de correspondre la iniciativa de revisar o reformar la Constitució?
  
  Al president/a de la Generalitat.
  
  Al Parlament.
  
  A la ciutadania pel mecanisme d’iniciativa ciutadana.
  
  A qualsevol dels anteriors, en tot moment.
4. 1.4.4
  
  Creieu que la Constitució hauria de preveure la seva obligada revisió o ratificació periòdica?
  
  Sí. La Constitució hauria de quedar sotmesa ineludiblement a ratificació o revisió cada deu (10) anys.
  
  Sí. La Constitució hauria de ser obligatòriament ratificada o revisada de manera periòdica a instàncies del president/a de la Generalitat, del Parlament o de la ciutadania pel mecanisme de referèndum d’iniciativa ciutadana.
  
  No.
5. 1.4.5
  
  Creieu que cal un referèndum per reformar la Constitució?
  
  Sí. Qualsevol reforma de la Constitució hauria d’exigir sempre un referèndum.
  
  No. El Parlament l’hauria de poder reformar per majoria qualificada (per exemple: 60%, 70% o 80%).
  
  No. El Parlament l’hauria de poder reformar per majoria absoluta (és a dir, 50% + 1).

1. Elements constitutius

1.1. Model d’estat

1.2. Llengua

1.3. Nacionalitat, ciutadania i immigració

1.4. Redacció i reforma de la Constitució